Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - HF n f
ca - freqüència alta n f sin. compl.
es - HF
es - frecuencia alta sin. compl.
en - HF
en - high frequency sin. compl.

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'IEEE i l'ITU, entre 10 i 100 m (freqüència entre 30 i 3 MHz), emprada en radiotelefonia, navegació per ràdio, etc.

HF és l'acrònim de high frequency ('freqüència alta').

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6